11.10.2006

Para la Liter que desde hoy será un poco menos joven..., un poema de mar, en versión bilingüe.

Per Molts Anys, companya!


Bressol de tots els blaus
(Lluís Llach)


El meu amic el mar
té la calma d'un déu adormit,
quan la meva nau busca recer
a l'illa del seu pit.

El meu amic el mar
té el coratge d'un déu exaltat,
i quan s'omple d'aire el meu velam
seguim un joc incert.

I, tanmateix, potser
el gep de l'onada acabarà
amb tot el meu somni desitjós
d'anar a aquell port d'atzars.

El meu amic el mar
és l'immens bressol de tots els blaus,
i en el seu va-i-vé de so i color
aprenc el poc que tinc.

És per això que mai
no em podré allunyar del seu batec,
i fidel viuré amarinat
fins acabat el vent.





Cuna de todos los azules
(Lluis LLach)

Mi amigo el mar
posee la calma de un dios adormecido
cuando mi nave busca refugio
en la isla de su pecho.

Mi amigo el mar
tiene el coraje de un dios exaltado
y cuando mis velas se llenan de aire
seguimos un juego incierto.

Y sin embargo, quizá
la carga de la ola acabará
con mi entero sueño deseosos
de alcanzar aquel puerto de azares.

Mi amigo el mar
es la inmensa cuna de todos los azules
y en su vaivén de sonido y color
aprendo lo poco que tengo.

Y así, nunca
podré alejarme de su latido
y viviré fielmente marinado
hasta que acabe el viento.