¿De qué va esto? Ni se sabe, las palabras dirán...

23.6.06

La nit de Sant Joan /La noche de San Juan





La nit de Sant Joan

La nit de Sant Joan és nit d'alegria.
Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.
Primavera mor, l'hivern es retira.
Si arribés l'amor, mai més moriria.
Les flames del foc, la nit tornen dia.
Si arribés l'amor, que dolç que seria.
La nit de Sant Joan és una frontissa.
La porta de l'any, tan grinyoladissa,
comença a tancar-se. Doneu-me xampany!
Que és la nit més curta i el dia més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

Imitarem el sol amb grans fogates.
Llevem-nos el calçat damunt les brases.
Al cel van de «verbena» ocells i astres
I augmenten les virtuts d'herbes i aigües.
Com la terra que gira al voltant del sol.
Farem lentes rodones encerclant el foc.

La nit de Sant Joan és nit d'alegria.
Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.
Qui és aquest follet? Qui el coneixeria?
Al bell mig del foc té la seva fira.

Follet de la nit, rei de l'enganyifa.
Cada any per Sant Joan ens fa una visita.
-Adormo els infants i faig que somniïn.
Enamoro els grans i faig que s'odiïn.
Destapa secrets, escampa misteris.
(J.Ll.Bozzo- Dagoll Dagom- Jaume Sisa)

La noche de San Juan

La noche de San Juan es noche de alegría.
Estrellado de flores, el verano nos llega
De manos de un duende que le hace de guía.
Primavera muere, Invierno se retira.
Si llegase el amor, qué dulce sería.
La noche de San Juan es un gozne
La puerta del año, que rechina tanto,
Empieza a cerrarse. ¡Dadme champán!
Que es la noche más corta y el día más grande.
Dadme champán, dadme champán!


Imitaremos al sol con grandes hogueras.
Descalcémonos sobre las brasas.
En el cielo van de verbena pájaros y astros
Y aumentan las virtudes de hierbas y aguas.
Como la tierra que gira alrededor del sol
Haremos lentas ruedas rodeando el fuego.


La noche de San Juan es noche de alegría
Estrellado de flores, el verano llega
De manos de un duende que le hace de guía.
¿Quien es este duende? ¿Quien lo conocería?
En medio del fuego tiene su feria.

Duende de la noche, rey del engaño.
Cada año por San Juan nos visita.

-Hago que los niños se duerman y hago que sueñen.
Enamoro a los adultos y hago que se odien.

Destapa secretos, esparce misterios.
Vuelve del revés los sueños etéreos.
Provoca adulterios, recuerdos, añoranzas,
Besos y venganzas, enseña encantamientos
A las jovencitas y trae perfumes
De otros planetas.

Si miráis las llamas del fuego de San Juan
Le veréis los cuernos, el sombrero y los guantes

Cuando quiere es tan alto como la catedral
Cuando quiere es pequeño como la uña de un dedo.
No es hombre ni mujer, ni ángel ni niño.
Para pasar el rato puede ser un comediante.
Es joven y no lo es, rabiudo, inmoral.
Astuto. ¿Y qué más?

- ¡Soy inmortal!
(J.Ll.Bozzo- Dagoll Dagom- Jaume Sisa)

3 comentarios:

miquel dijo...

Ho confesso, passo poc per aquí. I veig que m'estic perdent molta màgia.

MIB dijo...

blaus?

coloraines?

tengo que seguir aprendiendo!

MIB dijo...

jeje.. muy bien.. eran colores! esto va muuuuuuuuuuuy rápido! fins aviat... fue lo primero que aprendí! y ahora.... se me van mezclando las palabras!